La Vida a Berlin. Capitol 26. Temes Variats (II)
Hola, aquest no es propiament un capitol sobre un tema particular de la meva vida a Berlin. Mes aviat es un recull de curiositats sobre la societat, cultura i mentalitat d'aquesta gent.
Comencem per algunes curiositats del llenguatge.
Les salutacions. Quan aquesta gent se saluda al trobar-se, fan servir mes o menys les mateixes formules que a tot arreu. Per dir 'Bon Dia!' fan servir 'Guten Morgen!'. Aixo ho fan servir quan es de bon mati en un horari que podriem situar entre les 5:00 i les 8:00. Nosaltres diriem 'Bon dia!' si ens trobem al mati abans del migdia; 'Bona tarda!' si ens trobem després del migdia i 'Bona nit!' quan ja es fosc. Per aquesta gent, una sola formula serveix per la major part del dia 'Guten Tag!'. Aixo ho fan servir en un horari que podria estar comprés entre les 8:00 i les 14:00 a l'hivern i entre les 8:00 i les 16:00 a l'estiu. ¿Per qué dic que ho fan servir la major part del dia si després de les 16:00 al estiu (i després de les 14:00 al hivern) encara queda dia per devant? Penseu que en aquest pais, les hores de sol a l'hivern s'acaben a les 15:00 i, amb el fred que fa, pràcticament tothom es queda a casa després de les 17:00. Per tant no hi ha oportunitat de trobar ningú per saludar-lo. A l'estiu la cosa es diferent. Les hores de llum diurna duren fins les 22:00. Pero com ja dic, 'Guten Tag!' es la salautació habitual fins aproximadament les 16:00. Després es fa servir 'Guten Abend!'. He deduit que la lógica d'aquest assumpte prové del periode d'activitat. Mentre hi ha activitat no doméstica (feina, visites, escola, comerç, ...) es 'Tag' (dia), mentre que quan tot aixó s'acaba, es 'Abend' (vespre) Resumint, el ritme solar és, com entre nosaltres, l'indicador de l'activitat i, per tant, qui marca el vocabulari de les salutacions.
"Disfruto el vespre". Així podriem traduir una expressió que per aqui fan servir sovint i que desconec si hi ha una paraula semblant en català. El mes aproximat podria ser el 'final del dia' o 'fi de la jornada'. En base a la experiéncia que tinc fins ara, encara ampliaria la expressió dient "Disfruto el vespre JO SOL!!" La paraula en alemany és 'Feierabend!' i l'exclamació 'Jetzt ist aber Feierabend!' és un toc d'alerta i una expressio molt estimada per aquesta gent. ¿Quan es fa servir aquesta expressió? Imagineu que sortiu de la feina, arribeu a casa rendits de tot un dia d'estrés i us estireu al sofa sense pensar en res. En aquest moment arriba el vostre fill amb un somriure de orella a orella i comença a empeitar-vos amb quiexes impertinents dient que no vol el que hi ha per sopar perque no li agrada. Els alemanys en aquest supósit dirien 'Jetzt ist Feierabend!' (= O t'ho menjes o t'en vas a dormir, però deixa'm estar!!) Ho diuen els mestres quan acaba l'horari de classe. Ho diuen a la guarderia a l'hora de la migdiada quan les monitores volen una estona de tranquilitat. Ho diuen els empleats quan surten de la feina. Ho diu en general qualsevol que vol una estona de repós, particularment quan vol estar absolutament sol. No deixa de ser sorprenent aquesta expressió i la valoració que del silenci tenen per aqui. La primera part de la paraula 'Feierabend' es 'feier', i el verb alemany 'feiern' vol dir celebrar. Fent una extrapolació de tot plegat, jo diria que aquesta gent 'celebra' estar sol (trobar-se amb si mateix!) i l'entorn mes apropiat per aconseguir-ho es un entorn silenciós. ¡Que diferent es el concepte que nosaltres tenim de les celebracions, eh!
'Trinkgeld'. Així és com diuen aquí a les propines. 'Trinken' vol dir 'beure' i 'Geld' vol dir 'diners'. Per tant, no hi ha equivocació, són els diners per 'beure'. ¿Heu sentir a dir sovint quan algú dona una propina 'Te, aixó per que et prenguis un café!' ?. Dons els alemanys, són tant explicits, que la propina són 'naturalment' els diners per comprar-se alguna cosa per beure. Pura lógica alemanya!!
'Tothom dessitja el que no te'. Aquesta afirmació es fa freqüentment. Fem la pregunta al revés. ¿Qué és el que aquest pais te? Sempre recordaré els consells de la meva mare quan marxava a algun lloc al nord dels Pirineus: 'Porta roba d'abric que allà fa molt de fred!' Penseu que Berlin es troba aproximadament a 2000 km de Barcelona. Penseu també en el fred que fa aqui a l'hivern. Particularment aquest hivern he patit temperatures sota -10ºC CADA DIA al llarg de tota una setmaneta!!! Aixó és el que tenen aqui FRED, un fred que pela!! Em va fer moltíssima gràcia veure els nens a la guarderia el primer dia de sol després de la setmana tràgica a -10ºC. Estaven tots ells asseguts al costat de la finestra, com pardalets d'esquena al sol i amb un somriure satisfet felicitant-se 'Que be que estem al sol!!' Aquests nens no tenen sol al hivern!! Les poques hores de llum diurna hivernal el cel està tapat de núvols, els carrers coberts de neu i el terra gelat.
'Cami Particular. Prohibit el pas' Segur que heu vist aquest cartell en molts llocs. Aqui hi han cartells semblants. Ara bé, la diferencia és que no són camins particulars, sino terrenys municipals. I el cartell tampoc no prohibeix el pas. Mes aviat es tractta de un avis de precaució. Com ja debeu saber, aquest pais queda gelat a l'hivern. El terra es relliscós i és difícil garantir que sempre algú haurà tret la neu i el gel perque les persones puguin caminar sense perill. El que el cartell en qüestió indica, és mes o menys aixó: 'Passar o circular en aquesta parcela, amb gel o neu, baix el seu propi risc'. Heu de saber que el tros de vorera que hi ha devant de cada casa es responsabilitat del propietari. Aixó inclou la responsabilitat de si algú pren mal al caure a terra perque hi ha gel a la vorera. Es per aixó que de seguida que neva, els veins s'afaanyen a treure la neu de devant de casa seva. En caniv, els terrenys municipals, com ara parcs i jardins, els han de netejar els serveis municipals. Peró alguns d'ells (degut a la seva extensió o la seva situació) tenen aquest cartell anunciant que no s'en fan responsables si hi ha un accident en cas de relliscada.
Apa, fins el proper capítol
